FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA RITMICA:

NORMATIVA DE GIMNÀSTICA RITMICA CATALANA:

Hi ha diferents tipus de normativa, ja que també hi ha diferents nivells de la gimnastica ritmica. Entre ells podem trobar la normativa de la técnica general RFEG, la normativa dels aparells que toca cada any, tant amb individual com amb conjunt...

ÚLTIMES NOTICIES DE LA FEDERACIÓ CATALANA:

Guadalajara va acollir l'estatal base individual: S'ha celebrat a Guadalajara el Campionat d'Espanya de Base individual de Gimnàstica Rítmica, amb una multitudinària participació de gimnastes de totes les autonomies, per part de Catalunya el total de participants ha estat de 71 gimnastes adscrites als clubs: AE Gràcia, AER Quart, AGR Ribera Baixa, CE Barnarítmica, CE Kalos-Tarragona, CE Montbui, CE Ramar, CER Prat, CER Mediterrània, CER Pratenc, CER Torredembarra, CG Catalunya, CG Rapitenc, CG San Roque, CGR Costa Daurada, CR Blanes, CR La Selva del Camp, CR Montigalà-Badalona, CR Sant Feliu, GEiEG, Reus Deportiu, i Salou CE.


La competició ha estat molt renyida entre les moltes actuacions, i les millors posicions aconseguides per les nostres esportistes són: en categoria Aleví i d'un total de 190 nenes, la 4a posició de Samira Zarikova del CER Mediterrània a disset centèsimes de pujar al podi, la 5a de Lidia Bartres del CR Blanes i la 12a d'Ekaterina Aspidova també del Blanes; en categoria Cadet, de 220 gimnastes, la 6a posició de Laura Aguilar del CR Sant Feliu; en categoria Juvenil, entre 187 competidores, el 8è lloc de Dunia Ziny del CG Catalunya i la 19a de Julia Saura del mateix club; de 55 en categoria Prebenjamí, Anna Aibar del CE Kalos-Tarragona en 9a posició; en categoria Infantil el 16è lloc de Núria Muñoz del CG Catalunya entre 231 competidores, mentre que de 81 participants en categoria Benjamí la 18a posició d' Ainhoa Rojas del CER Prat.

Aquesta temporada, les gimnastes del Club Stil de Mollerussa han obtingut el primer premi a la final de Catalunya. 

PAÏSOS I EQUIPS DOMINANTS:

UNIÓ SOVIÈTICA: 

El primer Campionat del Món (1963), va ser guanyat per la soviètica Ludmila Savinkova, i la primera competició de conjunts amb un Mundial, a Copenhague a l'any 1967, també va ser guanyada per la URSS. Algunes altres soviètiques que van guanyar mundials van ser: Elena Karpukhina, Liubov Sereda, Galima Shugorova, Galina Beloglazova, Irina Deriugina, Marina Llóbach, Alexandra Timoshenko i Oxana Skaldina.

MARINA LLÓBACH:

Va ser la primera gimnasta soviètica a ser campiona olímpica als Jocs Olímpics de Seúl 1988. Va començar a fer gimnàstica ritmica al 1977 quan només tenia 7 anys. Es va donar a conéixer al 1985 quan va quedar 7a al concurs general dels Campeonats Mundials de Valladolid, a una competició dominada per les búlgares que van guanyar les tres medalles en jocs.

RÚSSIA:

Después de la caiguda de la URSS, Rússia va quedar com el país dominant de la gimnàstica ritmica al inici dels anys 90. Oxana Kostina es va convertir amb la primera campiona del món de Rússia com a país independent. Als Jocs Olímpics de Sidney 2000, Yulia Barsukova es va convertir amb la primera russa amb tenir l'or olímpic.

FEDERACIÓ RUSSA:  http://rusopedia.rt.com/deportes/issue_116.html

UCRAÏNA:

A l'antigua URSS, un gran nombre de gimnastes eren d'origen ucrainès, incluint a Ludmila Savinkova, primera campiona del mundial. Albina i Irina Deriugina (mare i filla) van jugar un paper molt important amb l'èxit de la gimnàstica ritmica amb aquest país, entrenant a estrelles com Alexandra Timoshenko i Oxana Skaldina.

Després de la caiguda de la URSS, Ucrania va seguir aconseguint èxits amb gimnastes com Ekaterina Serebrianskaya, campiona olímpica a Atlanta '96. Algunes altres gimnastes ucranianes destacades:  Elena Vitrichenko, Tamara Yerofeeva, Anna Bessonova, Natalia Godunko, Alina Maksymenko o Ganna Rizatdinova.

Ganna Rizatdinova 

BIELORRUSIA: 

La primera soviètica que va ser campiona olímpica va ser la bielorrussa Marina Llóbach. Des dels finals dels 90, Bielorrussia ha tingut un èxit considerable als Jocs Olímpics, guanyant a modalitat individual dos medalles de plata i una de bronze amb Yulia Raskina, Inna Zhukova i Liubov Charkasyna respectivament, i dos de plata i una de bronze amb conjunts.

BULGÀRIA: 

La década de 1980 va marcar l'èxit bulgarès amb la generació de gimnastes denominada las Chicas de Oro de Bulgaria, Iliana Raeva, Anelina Ralenjova, Lilia Ignatova, Bianka Panova, Adriana Dunavska, Diliana Guerguieva o Elizabeth Koleva.

Els anys 90 van estar marcats pel domini de Marina Petrova, tricampiona del món i d'Europa al concurs general. A la década de 2000 hi va haver una decaiguda de la gimnàstica ritmica individual de Bulgaria, encara que convé senyalar a gimnàstes notables com Simona Peycheva i Sylvia Miteva.

Sylvia Miteva

ESPANYA:

A la modalitat individual va conseguir l'èxit notable Carloina Pascual, medallista de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Carmen Acedo, campiona del món de maces al Mundial de 1993 i Almudena Cid única gimnasta a l'història a participar a quatre finals olímpiques (1996, 2000, 2004, 2008)

Els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 amb un equip format per Marta Baldó, Nuria Cabanillas, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca i Estíbaliz Martínez. 

FEDERACIÓ ESPANYOLA: http://www.rfegimnasia.es/

ITALIA:

A l'igual que Espanya, ha aconseguit més èxits a la modalitat de conjunts. El grup italià ha estat quatre vegades campió del món al concurs general i ha guanyat dos medalles (una de plata i una de bronze) als Jocs Olímpics.

FEDERACIÓ ITALIANA: https://chalkandgrips.wordpress.com/tag/federacion-italiana-de-gimnasia/

APARELLS DE RITMICA:

CORDA

-MATERIAL: Qualsevol material sintètic.

-LLARGADA: D'acord amb la estatura de la gimnasta, aquesta es medeix des de la punta del peu fins als hombros, doblegada per la meitat.

-EXTREMS: Tenen nusos als extrems. Els extrems poden estar envoltats amb una longitud de 10 cm de decoració.

-EXECUCIÓ: Les figures tècniques poden estar fetes amb la corda tensa o solta, amb una o dos mans, amb o sense canvi de mans. La relació entre l'implement i la gimnasta es més intensa que en altres casos.

-MOVIMENTS: Girs, salts, llançaments...

Cada vegada que la corda toqui al terra es penalitzarà. Actualment es discuteix la possibilitat de que la cordi despareixi del programa de competició, ja que es considera l'aparell que menys ha evolucionat en maneig al llarg dels últims anys. Encara que, encara es conseva en la modalitat de conjunts i individual, per lo que la seva desaparició definitiva no està clara.

PILOTA:

-MATERIAL: Goma o plàstic.

-DIÀMETRE: 18 a 20 cm.

-PES: Mínim 400 g.

-EXECUCIÓ: La pilota és l'únic implement al que agafar-lo amb força no està acceptat. Això significa que es requereix una relació més suau i delicada entre el cos i l'implement. Els moviments de la pilota van amb perfecta harmonia amb el cos. La pilota no pot quedar immòbil al terra, ha d'estar rodant, girant, etc. Espectaculars llançaments amb control i precisió a les recepcions son elements dinàmics.

MOVIMENTS: Rebots, girs, figures amb forma de 8, llançaments, recepeció amb braços, cames, rodaments dirigits i no dirigits, retenció, lliscaments...

• Llançaments: Els llançaments de la pilota són una succeció d'impulsos que venen des de les cames, a través d'una lleugera flexió de tot el cos fins a arribar a la punta dels dits. El cos i els braços s'extenen cap a la direcció del llançament. La recepció de la pilota ha d'efectuar-se sense soroll, amb una extensió de braços cap a la pilota, per finalitzar el moviment seguint la línia que porta, enllaçant amb un altre element o finalitzant l'exercisi.
• Bot: Per realitzar exercisis de bot, la mà ha d'adaptar-se a la forma de la pilota: la munyeca ha d'estar fixa, el braç i els genolls acompanyen el moviment de la pilota amb una flexió i extensió de cames. Al moment del bot acompanyarem la pilota amb la mà fins que surti de la mà. La recepció ha de ser silenciosa, seguint la línia del moviment. Existeixen bots amb una i dos mans, laterals o frontals depenent del desplaçament o del exercisi que els acompanyi. 
• Rodaments: Els rodaments són característics a la pilota: es poden fer al terra o al cos de la gimnasta (braços, tronc, cames). Els rodaments s'inicien amb un acompanyament de braç i mà. Durant el recorregut, la pilota ha d'estar amb contacte amb la superfície de rodament de la gimnasta o al terra, i al acabar ha de ser recepcionat amb alguna part del cos.
• Rotacions: Les rotacions es poden realitzar sobre el terra o sobre el cos de la gimnasta, de forma que la pilota fagi voltes al voltant del seu eix després de transmitir un implus amb la mà, quan acaba la rotació la pilota ha de recepcionar-se per alguna part del cos de la gimnasta. 
• Balancejos: La pilota, com el nom ho indica, ha de ser balancejada suau i naturalment, amb la mà relaxada, sense agafar la pilota. 
• Moviments amb vuit: Com el seu nom indica, s'ha de moure la pilota amb forma de vuit, la gimnasta ha de tenir la mà relaxada, i mai agafar la pilota. Son molt necessaries en aquest element l'amplitud i l'elegància del moviment,
• Circonduccions: Al igual que en el dels casos anteriors, la mà ha d'estar completament distensa i posada la pilota damunt d'ella. El moviment de la pilota aquesta vegada té forma circular. Tant és aquest element com els dos recientment esmentats es poden realitzar a una o dos mans.

ARO: 

-MATERIAL: Plàstic (ha de ser rígid o d'un material que no es doblegui).

-DIÀMETRE: 80 cm a 90 cm a l'interior.

-PES: Per lo menys 300 g.

-FORMA: L'aro pot ser llis o aspre. Pot ser envoltat (total o parcialment) amb una cinta adhesiva de color.

-EXECUCIÓ: L'aro defineix un espai. Aquest espai està utilitzat al màxim per la gimnasta, qui es mou per dins del cercle format. L'execució de l'aro requereix frequents canvis del moviment, i el principal requeriment és la bona coordinació dels moviments.

-MOVIMENTS: Llançaments, desplaçaments, rodada...

L'aro ha d'arribar a la cintura de la gimnasta.

MACES:

-MATERIAL: Plàstic, cautxú, fusta.

-LLARG: 8 a 5 dm des d'un extrem a l'altre.

-PES: Mínim 150 g per maça.

-PARTS: 

• Cos: Part portuberant.
• Coll: Part prima.
• Cap: Part esfèrica.

-EXECUCIÓ: La gimnasta fa servir les maces per executar molins, voltes, llançaments i tantes figures asimètriques com sigui possible, combinant-les amb les moltes figures que utilitzen a la gimnasta sense implements. Quan es colpegen les maces, no s'ha de fer amb força. Els exercisis amb maçes requereixen un sentit del ritmica altament desarrollat, màxima coordinació psicomotora i precisió. Les maces són especialment apropiades per les gimnastes que saben fer moviments amb dos mans.

-MOVIMENTS: Llançaments amb les dos o amb una mà, molins, cops, retencions...

CINTA:

-MATERIAL: Setí o un material no almidonat. Té una vareta que pot ser de fusta, bambú, plàstic o fibra de vidre. La cinta és de setí o un material similar. 

-AMPLADA: 4 cm a 6 cm.

-LLARG: Fins a 6 m.

-PES: Per lo menys 35 g (Sense la vareta ni la unió.)

-PARTS: 

• Estilet: Varilla que subjecta la cinta.
• Unió: La cinta es fixa a la vareta mitjançant una unió flexible realitzada fent servir un fil, una corda de niló, o una serie d'anells articulats.
• Cinta: Ha de ser d'una sola peça. 

-EXECUCIÓ: La cinta és llarga i lluminosa i pot ser llançada amb totes les direccions. La seva funció és creear disenys a l'espai. Els seus vols a l'aire creen imatges i formes de tot tipus. Figures de

diferents tamanys són executades a diferents ritmes.

-MOVIMENTS: Espirals, llançaments, serpentines...

EN QUE CONSISTEIX LA GIMNÀSTICA RITMICA?

La gimnàstica ritmica és un esport majoritariament femení que consisteix a seguir una melodia amb aparells gimnàstics. Es pot practicar individualment o amb equips de fins a cinc noies, i es valora la dificultat tècnica dels moviments, el ritme i la bellesa de la coreografia amb una puntuació per part d'un jurat que determina qui guanya la competició. Els salts, girs i passades dels aparells apugen la puntuació, afinada per la gràcia del ball amb general.

Exiteixen cinc modalitats de gimnàstica ritmica: la corda, la pilota, les maces i la cinta. Per practicar aquest esport a part dels aparells que s'utilitzen, necessites unes punteres per protegir els peus i un vestuari especial (mallot). Les gimnastes llancen sovint els aparells i els fan fer moviments mentre elles salten i es mouen, la coordinació i l'habilitat per recollir els aparells sense perdre el compàs és un dels punts claus de l'esport. Ni les noies ni els aparells poden estar aturats mentre dura la música, ja que penalitza.

La gimnàstica rítmica és un dels pocs esports purament femenins ara on regna la plasticitat, la gràcia i la bellesa. Aques esport neix a l'antigua Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes, URRS, en una època caracteritzada per la Revolució Industrial, on es va permetre una varietat de pensaments nous que van impulsar la participació de la dona més enllà del habitual en tots els camps socials, el de la investigació, en el professionam en el laboral i obviament en l'esportiu. En un període relativament curt va tenir molta pujada i es van crear competències de molt alt nivel. El primer compionat mundial d'aquesta especialitat fou celebrat el 1963, i es va convertir en un esport olímpic el 1984 a Los Angles, on per prioritats polítiques no van participar l'URSS, coronant-se a camiona olímpica la canadenca Lory Fung. La base de la gimnàstica rítmica, sempre ha estat la coreografia clàssica i els seus iniciadors van ser mestres en dansa, especialistes en coreografia, i no entrenadors esportius com podria pensar-se.